Montse, bé saps que hi ha camins que a cops es compliquen amb grans desnivells o roques que dificulten el pas del caminant però aquest sempre espera que el caminar torni a ser més lleuger. Gràcies per ser-hi i creure en un futur d’ Il·lusió.

La humanitat, com cada un dels seus membres, segueix un camí. La humanitat, com cada un dels seus membres, tria aquest camí. Cada un dels membres de la humanitat ajuden a buscar aquest camí col·lectiu. Si tots caminem junts potser sí que aconseguirem aquest objectiu. Cadascú de nosaltres ha de portar un granet de sorra, un pas en el camí. Gràcies per ser-hi i creure En un futur d’il·lusió

A la vida, com quan fas camí,T’allunyes inexorablement de persones que t’han acompanyat en una capa determinada I, en aquesta lògica separació pots patir per aquelles persones que més estimes perquè és més difícil protegir-los però, jo estic tranquil per la Bruna i la Mariona perquè sé que són el teu costat. Gràcies per ser-hi i per creure en un futur d’il·lusió.

En un viatge sigui llarg o curt coeixes homes i dones amb qui comparteixes quelcom i que fan que el camí sigui més atractiu encara que no en sàpigues ni el nom ni, potser els tornis a veure. Gràcies per ser-hi i pensar que un món millor és possible.

La vida és com un camí. Hi ha trams o etapes de tota mena bonics i plàcids però també de faixucs, costeruts, de mal passar,. Nosaltres, com el viatger, podem encarar qualsevol d’aquests moments de vida de molts diferents estats d’ànim amb forces, content, cansat, o trist però el que és més important, és saber que tens algú al teu costat protegint-te que sempre hi és per més difícil que sigui el que ens toca viure. Aquest algú, ets tu per a mi, la meva “germana de la guarda”.